El Gran Canyó
Clica ací per anar a la pàgina original d'aquest paratge
El Gran Canyó és una vistosa i escarpada gola (congost) excavada pel riu Colorado al nord d'Arizona, Estats Units. El Canyó és considerat com una de les meravelles naturals del món i està protegit en la seva major part dins del Parc Nacional del Gran Canyó (un dels primers parcs naturals dels Estats Units).
El president Theodore Roosevelt va ser el major promotor de l'àrea del Gran Canyó: el va visitar en nombroses ocasions per caçar pumes o per gaudir de l'impressionant paisatge. El canyó el fa formar el riu Colorado, la llera del qual va soscavar el terreny durant milions d'anys. Té uns 446 km de longitud, compta amb serralades d'entre 6 i 29 km d'amplària i arriba a profunditats de més de 1.600 m. Estrats de fins a 2.000 milions d'anys d'antiguitat han quedat exposats mentre el riu Colorado i els seus tributaris erosionaven el sediment capa a capa alhora que l'altiplà del Colorado s'elevava.
Geografia
El Gran Canyó vist des de Habiten Point
El Gran Canyó és molt profund, en alguns llocs supera el quilòmetre i mig de profunditat, amb 446 quilòmetres de longitud talla l'altiplà del Colorado traient a la llum estrats paleozoics. Els estrats apareixen gradualment des de Lee's Ferry (punt oficial de començament del Gran Canyó) fins a Phantom Ranch. El canyó acaba en la zona on el riu creua el Grand Wash Fault (prop del llac Mead). L'orogènesi provocada per la tectònica de plaques va causar el naixement de les muntanyes Rocoses, així com la formació de l'altiplà del Colorado, elevant diversos quilòmetres les diverses capes de sediments. La major elevació ha donat lloc a majors precipitacions en la conca de drenatge del riu Colorado, però no suficient perquè el Gran Canyó deixi de ser una zona semi-àrida. L'elevació de l'altiplà del Colorado és desigual, com a resultat la vora nord (North Rim) del Gran Canyó està situat 300 metres per sobre de la vora sud (South Rim).
El fet que el riu Colorado discorri més a prop del South Rim s'explica a causa d'aquesta elevació asimètrica. Gairebé tots els vessants des de l'altiplà darrere del bord nord (el qual recull més pluja i neu) discorren cap al Gran Canyó, mentre que la major part del vessant sobre l'altiplà darrere del bord sud discorre lluny del Canyó (seguint la inclinació predominant). El resultat és una major erosió i per tant un major eixamplament del canyó i els canons tributaris situats al nord del riu Colorado.
Les temperatures en el North Rim són generalment menors que al South Rim a causa de la major elevació (2.483 m sobre el nivell del mar). Les grans nevades són comunes durant els mesos d'hivern. Les vistes des del bord nord solen proporcionar una millor impressió de l'extensió del canyó que les vistes que caracteritzen al bord sud.
Primers Pobladors
Poc se sap sobre els pobles que van viure a l'oest de l'Amèrica del Nord entre fa 9.000 i 3.000 anys. Els primers signes de vida humana al Gran Canyó pertanyen a aquesta època, les datacions mitjançant carboni-14 de petites branques representant animals estableixen que les restes oposades són anteriors a 3.000 anys. Les cultures del desert eren caçadors i recol·lectors. Els primers europeus que van trobar evidències d'aquestes activitats van ser Frazier, Eddy i Hatch en una expedició el 1934.
L'exploració espanyola
Descobert per l'expedició de Francisco Vázquez de Coronado, el primer europeu que va contemplar el Gran Canyó del Colorado fou García López de Cárdenas el 1540 qui al comandament d'un grapat d'homes va partir des de la població indígena que els espanyols van anomenar Quivira, poble habitat pels indis Zunyi i suposadament una de les set ciutats d'or del regne de Cíbola, poble del que actualment s'ignora la seva ubicació, ja que els historiadors difereixen sobre això, alguns situen Quivira a Nou Mèxic mentre que d'altres pensen que estava a Kansas. A Quivira es trobava part de l'expedició comandada per Vázquez de Coronado amb trenta homes i es va comissionar García López juntament amb un grapat d'homes per a trobar un riu del qual els indis Hopi els havien parlat. Per a això se li van concedir 80 dies d'expedició. Després de 20 dies de viatge exploratori van trobar el Gran Canyó del Colorado, no obstant això no van poder baixar fins al riu per a abastir-se d'aigua i després de diversos intents per a descendir van començar a tenir problemes d'aigua per a beure, per la qual cosa van decidir tornar. Dies després seria Fernando d'Alarcón (qui participava en el viatge d'exploració, però per via marítima) el primer europeu a tocar i navegar les aigües del riu Colorado, però a centenars de quilòmetres del Gran Canyó. Qui va descobrir el riu Colorado va ser Francisco de Ulloa el 28 de setembre de 1539, qui va prendre possessió de la desembocadura del riu, en benefici de la corona espanyola, sense navegar aigües dalt com ho va fer Fernando de Alarcón.
L'exploració nord-americana
La primera expedició científica va ser liderada pel comandant de l'exèrcit dels Estats Units John Wesley Powell a la fi de la dècada de 1870. Powell es va referir a la roca sedimentària trobada en el canyó com "les fulles d'un gran llibre d'història".
Activitats
A part de la visita turística ocasional al bord sud amb els seus 2.134 metres sobre el nivell del mar, el rafting o descens de rius i l'excursionisme són activitats especialment populars. El fons de la vall és accessible caminant, en mula o amb barca descendint des de la part superior del riu. Els funcionaris del parc no aconsellen realitzar en un sol dia l'excursió de descendir a la llera del riu i tornar a pujar a causa de la distància, l'esforç requerit i el perill d'esgotament per calor per les altes temperatures que s'arriben a en el fons. Fins i tot les excursions per la vora han de fer-se amb cura en certs punts; amb freqüència hi ha senyals de perill al llarg de les pistes que recorren les vores del canyó. Existeixen empreses que organitzen descensos en rafting pel riu, generalment en barques per a 15 persones equipades amb motor, solen partir de Lee's Ferri i arriben fins a Diamond Creek durant el viatge uns 6 dies. Les barques equipades únicament amb rems solen trigar unes 2 setmanes a completar el viatge. També existeixen empreses que organitzen excursions per a turistes en helicòpter al Gran Canyó.
Tornar al inici